Des de la
Plataforma Cel Net denunciem que la indústria petroquímica del Camp
de Tarragona segueix enverinant la població a través de les emissions no
regulades de compostos cancerígens i teratògens. I remarquem que ho fa amb el
vistiplau de les administracions públiques; les mateixes responsables de
treballar per la salut de la població a la què representa.
El
passat 22 de febrer, vam presentar a l’Ajuntament de Tarragona els resultats
del segon estudi de la qualitat de l’aire realitzat al Morell (municipi veí del
Polígon Nord del complex petroquímic de Tarragona) a càrrec del LCMA de la UPC
i amb el finançament de l’Ajuntament del Morell. Aquests mostren petites
millores en els índexs d’emissió de certs components tòxics, detectats ja en el
primer estudi, i evidencien la capacitat de les empreses implicades
d’autoregular-se davant el coneixement d’un control exhaustiu de la qualitat de
l’aire. Tot i així, la problemàtica
segueix vigent, amb índexs encara inadmissibles de compostos cancerígens com són el benzè i l’1-3 butadiè. I sobretot,
la mancança evident d’un control exhaustiu i la falta d’implicació de
l’Administració Pública en la resolució de la problemàtica de la qualitat de
l’aire al Camp de Tarragona.
La
majoria de les propostes aprovades per
diferents Administracions no s’han arribat a complir mai. Denunciem que ni
les mocions dels ajuntaments, ni les resolucions del Parlament, ni els
objectius de la Taula Territorial, ni els estudis de la qualitat de l’aire
tenen, avui en dia, continuïtat ni vigència. Tota la responsabilitat de
l’Administració pública ha quedat retratada en un seguit d’accions fetes de
cara la galeria, amb una clara intenció de silenciar
la problemàtica i acontentar a la ciutadania, sense un contingut real de fons.
Els
estudis de la qualitat de l’aire realitzats fins ara entorn del Polígon Nord i finançats pels
Ajuntaments de les poblacions veïnes, han trobat moltes dificultats per continuar. No només per les evidents pressions que
han rebut els alcaldes impulsors, sinó també per la manca de suport, econòmic i
polític, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de
Catalunya. Així, a hores d’ara, només el
municipi del Morell ha realitzat un segon estudi. Els altres tres
ajuntaments implicats en la primera fase, Vilallonga del Camp (que ha mostrat
compromís a fer-lo més endavant), Puigdelfí - Perafort i Constantí, n’han
quedat al marge. Actualment, doncs, no hi ha dades reals dels contaminants
detectats en el primer estudi en aquests municipis.
La situació no millora entorn del
Polígon Sud. Les mocions per realitzar els estudis de la qualitat de
l’aire van ser aprovades per unanimitat a l’Ajuntament de Tarragona i de la
Canonja. Però el pas del temps remarca una immobilitat
que evidencia la seva manca de voluntat política d’assumir el cost econòmic
i polític dels estudis. L’Ajuntament de Tarragona, en el seu context
d’indústria química i port comercial, va pressupostar només el 10% (30.000 €)
del cost real de l’estudi a la ciutat. Paral·lelament, altres municipis
afectats pels compostos contaminants del Polígon Sud, com Salou i Vila-Seca, ignoren la seva responsabilitat, fent
bandera del seu desinterès per la salut de la població i el medi ambient.
Per
altra banda, el 25 de març de l’any 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que deia:
-
Crear
una Taula Territorial sobre la qualitat de l’aire i l’impacte de les emissions
atmosfèriques procedents de la indústria petroquímica al Camp de Tarragona
(...) amb l’objectiu d’intercanviar periòdicament informació sobre aquesta
temàtica i sobre els efectes en la salut de la població de les esmentades
emissions (...). Aquesta taula es reunirà de manera constitutiva el primer mes
després de l’acord de la seva creació. La periodicitat de reunions la fixarà la
mateixa Taula i no serà inferior a dos cops l’any.
-
Donar a
conèixer a la població general els resultats de l’estudi “Avaluació del risc
per la salut per exposició a COV’s i PAH’s en l’atmosfera del Camp de
Tarragona”.
-
Emprendre
les accions necessàries per reduir els nivells d’1.3 butadiè i benzè, atès que
es coneixen les fonts d’emissió i, per tant, les empreses responsables
-
Situar
punts de control sobre l’1.3 butadiè en llocs representatius dels municipis del
Morell, Puigdelfí i Perafort.
-
Iniciar
els treballs que permetin la implementació a Catalunya de les legislacions
existents en altres països de la UE que obliguin a les entitats d’inspecció
identificar els compostos orgànics volàtils emesos per les activitats (famílies
de compostos tòxics, carcinògens,...) tot estudiant el canvi de model de mínims
a un altre on es disposi de la informació real i adequar el nivell de control
en aquells municipis on tinguin les activitats amb més potencial a nivell
emissor.
Quasi un any després, només s’ha
celebrat una taula territorial, que va tenir lloc l’any 2015. No hi
ha data establerta per la pròxima, ni existeix cap intercanvi d’informació al
respecte tot i els múltiples intents de contacte per part de la Plataforma.
Actualment, només Cel Net està publicant els resultats dels estudis que ha
impulsat. Lluny d’iniciar cap tipus
d’acció resolutiva de les múltiples pactades, com crear un nou portal de
tramesa de dades i informes mediambientals, la Generalitat segueix amagant
informació a la població. I, tot i que es sap que fa mesos que es van
instal·lar captadors per avaluar els nivells d’1,3 butadiè, tampoc ha publicat
cap dada referent a aquest ni a cap altra compost químic. La darrera
actualització de la XEAC (Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya) és del
22 de juny del 2013. De la mateixa manera, no es coneix cap iniciativa per
analitzar els 95 COV’s i 19 HAP’s, tal com es va pactar.
A hores
d’ara, lluny de cap iniciativa tangible, els
estudis epidemiològics i els canvis legislatius continuen sent una utopia,
tot i ser un dels principals objectius de la creació de la taula. Només es té
constància de la normativa de l’ 1 d’octubre de 2015 aplicada pel Departament
de Territori i Sostenibilitat, de la qual encara no se’n coneix d’una manera
clara els nivells concrets d’emissió dels contaminants.
És vergonyós que
una resolució aprovada per unanimitat per tots els grups polítics no s’acabi
implementant. És indignant que cap parlamentari
estigui pendent que s’acompleixi l’acord establert, i no en faci cap
seguiment ni crítica. I
és del tot inadmissible que les Administracions Públiques dels
diferents municipis i la mateixa Generalitat, facin servir una Taula
Territorial inexistent i nul·la per justificar les seves
negligències, eludir les seves responsabilitats i camuflar la seva manca
d’interès per la salut de la seva ciutadania i el seu territori.
Vall del Francolí, 24 de febrer del 2016
