Estudi d’Avaluació Real de La Qualitat Aire. Impacte Fons Difuses

Estudi d’Avaluació Real de La Qualitat Aire. Impacte Fons Difuses

Estudi d’Avaluació Real de La Qualitat Aire. Control Químic

Estudi d’Avaluació Real de La Qualitat Aire. Control Químic

Projecte Avaluació Real Qualitat de l’Aire

Projecte Avaluació Real Qualitat de l’Aire

RESULTATS DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE QUALITAT DE L’AIRE A LA VALL DEL FRANCOLÍ

El passat juny la Plataforma Cel Net va presentar al Morell en acte públic els resultats de l’estudi realitzat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya amb conveni amb els ajuntaments de Constantí , El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp firmat el juny del 2012. Durant un any i mig s'ha estudiat la qualitat de l'aire a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica de les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí en aquests municipis propers al complex petroquímic. 

L’estudi d’avaluació de la qualitat de l’aire al voltant del Polígon Nord de Tarragona, ha tret en evidència les mancances actuals que hi ha en el nostre país en quant a protecció de la qualitat de l’aire per a la salut de les persones.  Entre tots els contaminants detectats, s’ha observat la superació dels nivells de qualitat d’alguns compostos tòxics com el benzè al terme municipal de Constantí, l’ 1,3-butadiè al terme municipal del Morell o PM10 al Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí, declarats tots com a potencials cancerígens per organismes de referència com la Organització Mundial de la Salut o l’Agència de Protecció Ambiental Americana.

Aquests estudis demostraven que les anàlisis actuals de la Generalitat només controlen dos compostos orgànics volàtils (benzè i benzo(a) pirè) de tots els que emeten aquestes indústries. Actualment la Xarxa de Vigilància i Protecció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, únicament té instal·lats  tres punts de control al voltant  del Polígon Nord. En aquests, de tots els compostos orgànics volàtils (COVs) que es poden generar en aquest tipus d’activitats, únicament s’analitza el benzè, i en la majoria d’ocasions el valor acaba essent ‘’per determinar’’.  En l’estudi realitzat, s’han arribat a detectar fins a 160 COVs que diàriament respiren els veïns dels municipis afectats.Aquests resultats ens porten a criticar el control actual que s’està fent de la qualitat de l’aire de les zones urbanes i a exigir als responsables polítics que incrementin el control de les substàncies analitzades en les XVPCA, així com també les sancions imposades a les activitats responsables de la seva emissió.  No creiem just que els contaminants que s’analitzin en una zona rural siguin els mateixos d’una zona urbana situada al costat del polígon químic i petroquímic més gran del sud d’Europa, amb tot el risc que això comporta. Exigim també, un control real de les emissions difuses que es produeixen en certes activitats industrials, com és el cas del complex químic i petroquímic de Tarragona i un augment de la transparència en quant al control d’aquestes activitats. 

En les següents entrades podeu consultar el resum de l'estudi de Qualitat de l'Aire de la UPC. Cal especificar, però, que l'estudi va el·laborar un informe amb resultats específics per a cada municipi, si esteu interessades us podeu dirigir i preguntar a cada ajuntament. 

Plataforma Cel Net denuncia abocaments il·legals de peces d’asfalt

Plataforma Cel Net, plataforma per aturar el creixement de la industria contaminant a la Vall del Francolí, denuncia abocaments il·legals de peces d’asfalt en un punt de les obres de l’Autovia A-27 en el tram de Tarragona a El Morell.

Des de la Plataforma Cel Net denunciem que l’Empresa Arexmir SL ha estat abocant de manera il·legal grans peces d’asfalt en un punt de les obres de l’Autovia A-27 del tram Tarragona- El Morell en un terreny proper a la riera del terme del Morell. Les peces probablement provenen de les obres de la carretera d’El Rourell. Posteriorment, d’haver abocat els residus d’asfalt, les peces han estat tapades amb terra. 

Arexmir SL és una empresa subcontractada per FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) i responsable de l’obra de construcció de l’Autovia A-27. L'ACA (Agència Catalana de l’Aigua) havia autoritzant la creació d'un baixant, però encara no havia autoritzat al reompliment amb noves terres.

Denunciem les evidents conseqüències contaminants pel medi ambient que una acció d'aquestes característiques comporta i, tenint en compte que l'asfalt és un residu que s'ha de portar en una deixalleria controlada, tant la la Plataforma Cel Net com l'Ajuntament del Morell han efectuat la conseqüent denuncia a l'ACA.

Posicionament de la Plataforma Cel Net davant els resultats de l’estudi "Saps què respires? Estudi d'avaluació real de la qualitat de l'aire a la vall de francolí"

          Ja fa més de 40 anys que el complex petroquímic es va establir al Camp de Tarragona. Des de llavors, els i les habitants de les poblacions properes hem conviscut per força amb una indústria més gran que els propis pobles. No es pot negar que el complex ha aportat una riquesa i creixement econòmic de la qual s’han beneficiat la majoria de les poblacions i a la qual ens hem acomodat sense masses reticències. Ha estat aquesta mateixa comoditat la que ens ha portat a acceptar amb tota naturalitat i sense cap tipus de perspectiva crítica el deteriorament del nostre paisatge, de les nostres condicions de vida i salut, la modificació de les nostres fonts de treball i la convivència diària amb la contaminació.

Durant molt de temps s’ha condemnat la zona a un “setge informatiu”. El silenci, la manipulació i l’evasió de responsabilitats han estat la resposta que s’ha donat des de les institucions públiques i les mateixes empreses davant les contínues agressions contaminants de la indústria cap a la població i el territori. La informació en relació als episodis de contaminació produïts per les empreses del complex petroquímic, i la seva posterior difusió, no han estat mai a l’abast de la població. El  seu tractament, interessat i opac, ha generat confusió i desprotecció als afectats. Aquest  constant i continuat  “setge informatiu" es fa palès en la manca de dades i rigor dels registres de control d’immissions de contaminants de la Generalitat com en les justificacions evasives que exposen les empreses del complex davant els repetitius episodis alarmants. Per això és necessari exigir la creació d’un “equip de control dels compostos contaminants” efectiu, objectiu i transparent que només pot ser extern a les empreses implicades.

Aquest estudi no va en contra de ningú, sinó a favor de tothom. Els resultats volen ser un punt de partida per tal que la ciutadania, les institucions públiques i les empreses privades es comprometin a col·laborar amb un únic objectiu comú: el de millorar les condicions de vida, salut i treball de les poblacions properes al complex petroquímic. Treballar per al present significa treballar per a les generacions futures i per la conservació del nostre territori. Celebrem que els ajuntaments del Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí hagin fet, finalment, un pas per trencar la desinformació i l’opacitat davant la contaminació atmosfèrica produïda per la indústria petroquímica a les poblacions de la Vall del Francolí. De la mateixa manera, lamentem la no participació d’altres ajuntaments de poblacions especialment afectades.

L’estudi presentat va més enllà del mer anàlisi de la qualitat real de l’aire a la Vall del Francolí. Posa de manifest les mancances actuals que presenta el nostre país en quant a la protecció i control de les emissions contaminants i a les mesures de prevenció i protecció enfront dels seus efectes en la salut de la població i el medi. Denunciem que els interessos econòmics de les grans empreses passin per davant dels interessos de la població i de la construcció d’un entorn de sostenibilitat ecològica i social.

L’estudi s’ha contextualitzat en la qualitat de l’aire i les immissions atmosfèriques. Som conscients que la falta de control i informació resulta extrapolable a altres tipus de contaminació que afecten i condicionen el benestar de la població. Exigim, així, un control transparent, rigorós i real sobre tots els contaminants sòlids, líquids, lumínics i acústics als que estem sotmesos.

Les evidències reflectides en els resultats de l’estudi fan indispensable demanar un canvi normatiu i dels criteris d’avaluació de la qualitat de l’aire, que passa per incloure tots aquells compostos químics potencialment nocius per a la salut i el medi ambient, amb estàndards de qualitat reconeguts a nivell internacional. Així mateix, demanem que s’accepti, s’estudiï i s’assenyali públicament la relació causa efecte entre els diferents compostos contaminants i els seus efectes en la salut i el medi.

Igualment, ens és inevitable interpretar els resultats d’aquest estudi dins d’una realitat molt més àmplia. Actualment, pel que fa al medi ambient, estem vivint una nova època on conceptes com globalització, escalfament global, desertització, canvi climàtic o guerres de l’aigua ja no són paraules buides de sentit, sinó la realitat del dia a dia. En l’àmbit de la salut les malalties cròniques, els càncers, els problemes respiratoris, les al·lèrgies i les intoleràncies estan a l’ordre del dia. I pel que fa a l’economia, el vell discurs que contraposava el concepte d’ocupació amb els de salut i medi ambient, ja no serveix. Preocupar-se del medi ambient i de la salut no significa anar en contra del treball i l’economia. Ans el contrari, qui es fa càrrec dels costos mèdics dels danys produïts per aquest tipus de contaminats? Qui es fa càrrec dels danys morals i emocionals que aquestes malalties comporten als familiars dels afectats? Qui pagarà els costos del que implica l’escalfament global del planeta? I els costos derivats de la desertització del nostre país? Qui es farà càrrec de la cada cop més evident manca d’aigua?

Necessitem una nova forma d’entendre la productivitat i el benefici: cal començar a pensar en una economia del bé comú, i aquestes grans indústries tenen un paper més que rellevant en aquest nou futur. Ara, més que mai, es fa necessari retrobar la col·laboració entre institucions públiques, ciutadania i grans empreses per tal que tots els agents implicats puguin millorar la situació actual. Cal que retrobem una certa confiança mútua i, finalment, una nova forma de col·laboració per tal de millorar la situació.

 S’ha de tenir en compte que  som les mateixes persones que juguem el paper de treballadores de les empreses, les que també formem part de les poblacions que conviuen amb aquestes.

Per això hem de ser partícips i responsables de tot allò que ens afecta: ja no són temps de girar la vista cap a una altra banda, la situació actual no ens ho permet. Cal que les institucions públiques recordin que el centre del sistema que volem són la vida i les persones i que, per tant, el seu deure és vetllar pels interessos de la població. La indústria i les grans empreses multinacionals no poden viure d’esquena a la societat i al medi ambient.

En un moment en què grans empreses de diversos sectors industrials ja estan promovent mesures de desenvolupament per a la sostenibilitat, demanem a les empreses implicades que més enllà d’actuacions de responsabilitat social i mediambiental corporativa, accelerin els seus esforços per eliminar al màxim les emissions contaminants. Els projectes de R+D+I són fonamentals per canviar de paradigma cap una economia sostenible, així com simples mesures de millor gestió, com per exemple el què està passant aquests mateixos mesos coincidint amb l’estudi on s’estan registrant menors nivells d’immissions en determinats compostos. Aquesta reconversió s’anticipa obligada per garantir el manteniment en un futur mitjà dels llocs de treball tan anhelats per tothom.

Tot i així, aquesta reducció dels episodis de pudors no pot negar l’evident existència d’importants fugues que perjudiquen greument la nostra salut i el nostre entorn. És molt preocupant, doncs, escoltar frases com: “no està tan malament” o “no n’hi ha per tant”, quan en algunes poblacions la concentració mitjana de 24h de benzè ha arribat a 1 microgram/m3, essent el llindar òptim de 5 micrograms/m3, o el d’1,3 butadiè a 122 micrograms /m3, sent el límit de qualitat a 11μg/m3, és a dir, 10 vegades per sobre de l’establert.

Per tot això, des de la Plataforma Cel Net reclamem:

1.      Fer extensiu aquest estudi a altres poblacions properes al complex petroquímic.

2.      Reduir immediatament de les emissions localitzades i difuses dels compostos químics detectats en aquest estudi que sobrepassen els estàndards de qualitat de l’aire així com la incorporació i el control dels que encara no figuren en la Xarxa de Vigilància de Prevenció de la Contaminació (XVPC) de la Generalitat de Catalunya.

3.      Demanar la regulació d’ aquells contaminants que actualment no es contemplen en els programes d'avaluació de la contaminació i que a nivell internacional se'n coneixen límits de qualitat.

4.      La creació d’un equip de control, extern i transparent. Això implica una nova forma de control:

a.      Que no es limiti només a controlar la contaminació atmosfèrica i aposti per controlar també la contaminació del sòl i de l’aigua, així com també la contaminació acústica i lumínica.

b.      Que aposti per la transparència i l’exhaustivitat dels resultats, amb exposició pública i continuada dels mateixos.

c.      Que es reubiquin les casetes de control de la Generalitat, seguint els criteris exposats en aquest estudi.

5.      Fer palesa la responsabilitat que té la Generalitat de Catalunya i altres òrgans de l’administració pública en el control i la regulació de la contaminació.

6.      Investigar sobre els efectes de les emissions atmosfèriques en la salut de la població al Camp de Tarragona.

7.      Que el conjunt de les Empreses Químiques del Camp de Tarragona assumeixin la responsabilitat que els pertoca, agafant un paper d’implicació activa, positiu i constructiu en la protecció del medi ambient i la salut de la població. Situant-se, així, en una nova forma de producció del segle XXI, la denominada “economia verda”.

8.      Que els costos dels futurs controls i les anàlisis recaiguin sobre les mateixes empreses que desenvolupen la seva activitat en el territori i que, en definitiva, són els responsables de la contaminació.

Des de la Plataforma Cel Net hem apostat i seguirem recorrent el camí de lluita pacífica que ja fa anys vàrem iniciar des de les poblacions de la Vall del Francolí. Un camí de defensa del nostre territori i la nostra salut que aposta per construir una sostenibilitat social i local oposada al creixement del complex petroquímic i a la falta de control i regulació de les seves emissions contaminants. 

Plataforma Cel Net. Vall del Francolí, 6 de juny de 2014

Saps què respires?

Plataforma Cel Net us convida a la presentació dels resultats de l'estudi: "SAPS QUÈ RESPIRES? ESTUDI D'AVALUACIÓ REAL DE LA QUALITAT DE L'AIRE A LA VALL DE FRANCOLÍ"

L'estudi és fruit d'un conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i els Ajuntaments de Constantí, El Morell, Perafort - Puigdelfí i Vilallonga del Camp i ha estat impulsat per la Plataforma Cel Net amb el suport del Gepec i La Canonja 3. Durant un any i mig s'ha estudiat la qualitat de l'aire a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica de les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí en els municipis propers al complex petroquímic (El Morell, Vilallonga, Perafort-Puigdelfí i Constantí). 

L'acte tindrà lloc el divendres 6 de juny a les 8 del vespre al Teatre-Auditori del Centre Cultural del Morell, anirà a càrrec de la Plataforma Cel Net i hi participaran els investigadors del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya, responsables de l'estudi. 

Serà aquest dia que es faran públics els resultats que indiquen que les emissions atmosfèriques de la zona estan per sobre dels criteris establerts de qualitat. Donat que els resultats són prou alarmants (ja que es tracta de productes cancerigens i tòxics per la salut), tenint en compte l'augment de la preocupació ciutadana i veient que és una temàtica que ens afecta a moltes poblacions del Camp de Tarragona, creiem que és necessària fer una crida a la participació de diferents col·lectius i  moviments del territori.

De la mateixa manera, la invitació de l'acte s'ha fet extensa tant a empreses del complex petroquímic AEQT, com al departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ajuntaments de la zona i partits polítics. L'objectiu final de la Plataforma Ce Net és el treball conjunt  amb tots els agents implicats per cercar solucions que garanteixin un sistema permanent de control i la millora de la qualitat de l'aire que respirem al Camp de Tarragona. 

Us hi esperem a totes i tots! 

VÍDEO: ow.ly/xidvw  

Trencant el setge informatiu

Repsol YPF és una companyia privada que, pel seu caràcter d'empresa estatal privatitzada, gaudeix de condicions de monopoli. A l'Estat espanyol, compta amb 40 milions de clients que el 2009 van consumir 140 milions de tones equivalents de petroli. Aquesta situació genera una forta dependència de les reserves d'hidrocarburs estrangeres, principalment de països africans com Algèria, Líbia o Nigèria...

La dependència de les reserves de països estrangers té, però, un avantatge per a la companyia: els impactes que genera difícilment arriben al coneixement del consumidor. En canvi, els repetits accidents de Repsol a l'Estat espanyol són mal vistos per un consumidor que acull cada vegada amb més incredulitat els discursos de responsabilitat social corporativa de la companyia...

A Tarragona, algunes entitats (entre elles Cel Net) han aconseguit trencar el setge informatiu que envolta el tema de la contaminació atmosfèrica de Repsol, difonent fa unes setmanes els resultats dels controls químics realitzats pel laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya en l'entorn del polígon de Repsol Química. Aquestes anàlisis van revelar que en episodis puntuals de mala olor es registren elevades concentracions de compostos irritants i tòxics amb potencials efectes sobre la salut. També revelen la presència de compostos que no haurien de detectar-se en una àrea urbana, com fenol, cresol, bifenil, acetat de vinil, hidrocarburs aromàtics policíclics, bromoform, acetonitril, o N-dimetilformamida, entre altres. (Marc Gavaldà)

Extret del blog Té la mà Maria - Reus

L'Observatori de la Salut - URV segueix mostrant opacitat i confonent a l'opinió pública

El 10 de març del 2010 es publicava en un mitjà de comunicació local un article sobre els darrers estudis i conclusions de l'Observatori de la Salut i el Medi Ambient, adscrit a l'Agència de Protecció de la Salut, en el qual es nega de forma categòrica la relació causa efecte entre contaminació i problemes de salut al Camp de Tarragona. Des del GEPEC-EdC, un cop més, es dubta de la fiabilitat dels estudis fets i de la independència d'aquest organisme, participat en el seu comitè assessor per l'AEQT.

De la mateixa manera que fa exactament dos anys, l'Observatori de la Salut (amb la complicitat del director de l'Agència de Protecció de la Salut a Tarragona, Dr. Joan Guix) torna ara a presentar a través de determinats mitjans de comunicació locals uns resultats esbiaixats, tendenciosos, poc fiables i distorsionadors de la realitat epidemiològica del Camp de Tarragona en relació a la contaminació atmosfèrica. Uns estudis que no han estat referendats per la comunitat científica, que no s'han fet públics enlloc, i dels que no se n'ha fet ressò cap publicació científica de prestigi.

Irònicament, el Dr. Guix posa com a exemple d'estudi poc científic el que vincula la mala qualitat de l'esperma tarragoní amb la contaminació, sense adonar-se que els estudis fets per l'Observatori de la Salut presenten com a mínim el mateix grau de fiabilitat i consens científic que l'estudi fet per l'Institut Marqués. Caldria doncs, que el Dr. Guix prengués com a referents epidemiològics els estudis més exhaustius sobre mortalitat relacionada amb la contaminació que s'han fet fins ara, a saber:

• Atlas de mortalidad por cancer y otras causas en España 1978-1992 (Servicio de Epidemiología del Cáncer del Centro Nacional de Epidemiología y publicado en 1996 con la ayuda de la Fundación Científica de la Asociación Española Contra el Cáncer)
• Atlas de Mortalidad de la Comunitat Valenciana 1991-2000 (Dirección General de Salud Pública. Área de Epidemiología. Servicio de Estudios Epidemiológicos y Estadísticas Sanitarias. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat)
• Atlas municipal de mortalidad por cáncer en España 1989-1998 (Área de Epidemiología Ambiental y Cáncer del Centro Nacional de Epidemiología, Instituto de Salud Carlos III)
• Protocolo de investigación del Atlas de Mortalidad de las capitales d provincia de Andalucía y Cataluña(PROYECTO AMCAC - Grupo de Investigación DEMAP (Distribución Espacial de la Morbi-mortalidad en Áreas Pequeñas). Escuela Andaluza de Salud Pública (Granada). Grup de Recerca en Estadística, Economia Aplicada i Salut (GRECS). Universitat de Girona (Girona))
• Atlas de mortalidad en áreas pequeñas en España, 1987-1995. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
• Atlas interactivo de mortalidad en Andalucía (AIMA - Escuela Andaluza de Salud Pública. Granada. Consejería de Salud de la Junta de Andalucía. Sevilla)

Tots aquests estudis (i molts altres) presenten dues diferències TANGIBLES respecte als que fa l'Observatori de la Salut-URV, i és que només es publiquen quan s'han finalitzat completament i que es poden consultar públicament, fins i tot a través d'Internet. Per tant, demanem al Dr. Guix que abans de fer públiques conclusions esbiaixades en determinats mitjans de comunicació locals mantingui la discreció sobre els estudis que s'estan realitzant (justament per garantir-ne la independència) i que un cop finalitzats posi en coneixement de la ciutadania la metodologia i resultats a través d'una publicació de prestigi en l'àmbit de l'epidemiologia i la salut pública (o com a mínim a la web del Departament de Salut).

Finalment, i en la línia de crítica constructiva cap a l'Agència de Protecció de la Salut de Tarragona, demanem al Dr. Guix que sigui prudent abans de fer afirmacions tan controvertides com dir que “el contaminant atmosfèric més perillós és el tabac”, ja que per començar el tabac no es cap contaminant atmosfèric (cal fer un ús apropiat del llenguatge científic) i per adobar-ho cal que demostri estadísticament que la relació causa-efecte entre tabac i mortalitat és superior a la relació causa-efecte entre determinats contaminants atmosfèrics i mortalitat.

Encoratgem, doncs, a que l'Agència de Protecció de la Salut faci públics tots els detalls de l'estudi (o estudis) fet per l'Observatori de la Salut-URV, o en el seu defecte que s'abstingui de confondre a la ciutadania amb declaracions que serien més pròpies d'un responsable de l'AEQT que d'un càrrec de l'administració pública sanitària. Ens agradaria que l'anunciat estudi sobre els efectes de la contaminació en nens es faci amb total transparència, rigor, objectivitat i sobretot, molt de respecte cap als ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona.

Nota de premsa GEPEC de l' 11 de març de 2010

La Plataforma Cel Net estem d' acord amb aquest escrit i per això us el volem fer arribar, ja que s' avé amb un dels nostres objectius principals: treballar per una informació verídica i real de les nostres administracions, per això creiem interessant difondre'l tant com sigui possible.

Alguna cosa fa pudor per Tarragona

Davant de la passivitat de l’administració vers els freqüents episodis de males olors a la comarca del Tarragonès, i com a esperó per a que es prenguin mesures per depurar responsabilitats, les entitats GEPEC-EdC, "La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat" i la Plataforma Cel Net fan una crida a la ciutadania per participar a la campanya "Alguna cosa fa pudor per Tarragona..."

L’objectiu principal de la campanya és conscienciar al Departament de Medi Ambient i Habitatge, al Departament de Salut, al Departament d’Interior (Protecció Civil) i als Ajuntaments implicats pels episodis de males olors del problema ambiental i sanitari que suposen les emissions difoses (no controlades) de determinades activitats industrials, i demanar que es determini d’una vegada per totes quin és l’origen (o orígens) de les olors, que s’avaluï la seva toxicitat i que s’exigeixin mesures correctores als responsables.

A banda de la molèstia evident que produeixen les males olors en una àrea geogràfica molt àmplia del Tarragonès, volem alertar del risc sanitari que poden suposar aquestes emissions contaminants, i no acceptem les versions "oficials" que volen treure ferro al problema dient que les males olors no són tòxiques (primer han de demostrar que coneixen la composició exacta de l’olor, i en segon lloc que és innòcua).

La campanya "Alguna cosa fa pudor per Tarragona..." constarà de tres fases:

1. Participació ciutadana en una enquesta sobre els episodis de males olors soferts fins ara, en funció de la molèstia percebuda i de possibles afectacions per a la salut. Els resultats de l’enquesta es faran públics un cop tinguin significació estadística.

2. Participació ciutadana en el seguiment de nous episodis de males olors, que permetrà identificar a temps real l’origen dels episodis i el seu abast geogràfic

3. Publicació de les dades recollides en l’enquesta i interpretació estadística dels resultats. Processament dels resultats del seguiment d’episodis a temps real.


En funció de la resposta i implicació ciutadana, que esperem que sigui molt àmplia, les entitats que impulsem aquesta campanya demanarem a les administracions competents que busquin solucions al problema i que depurin les responsabilitats pertinents de les empreses que aprofiten "l’anonimat" per escampar les seves emissions de forma incontrolada i amb "alevosia" (i sovint també amb "nocturnitat").

En relació amb el seguiment a temps real de nous episodis d’olors, la campanya s’allargarà de forma indefinida per a que tots els afectats puguin deixar constància del problema ambiental i sanitari que pateixen, o bé fins que els Departaments de Salut, Medi Ambient i Habitatge, i Interior defineixin clarament els protocols a seguir durant els episodis amb tres objectius prioritaris:
Determinar la composició i toxicitat de les males olors
Minimitzar l’afectació i el risc sanitari a la població exposada
Exigir mesures correctores als responsables de les emissions o, en cas de reincidir, imputar responsabilitats penals per delicte contra la salut pública

Esperem, de retruc, que la campanya serveixi perquè determinats responsables polítics d’alguns Ajuntaments deixin d’aportar informacions no contrastades i sense cap fonament científic sobre la suposada "inocuïtat" de les males olors.

Des de la Plataforma Cel Net us animem a participar i col·laborar-hi activament!!

Podeu accedir a tota la informació de la campanya en el següent link (GEPEC):

http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=984&mode=thread&order=0&thold=0