- Atlas de mortalidad por cancer y otras causas en España 1978-1992 (Servicio de Epidemiología del Cáncer del Centro Nacional de Epidemiología y publicado en 1996 con la ayuda de la Fundación Científica de la Asociación Española Contra el Cáncer)
- Atlas de Mortalidad de la Comunitat Valenciana 1991-2000 (Dirección General de Salud Pública. Área de Epidemiología. Servicio de Estudios Epidemiológicos y Estadísticas Sanitarias. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat)
- Atlas municipal de mortalidad por cáncer en España 1989-1998 (Área de Epidemiología Ambiental y Cáncer del Centro Nacional de Epidemiología, Instituto de Salud Carlos III)
- Protocolo de investigación del Atlas de Mortalidad de las capitales d provincia de Andalucía y Cataluña(PROYECTO AMCAC - Grupo de Investigación DEMAP (Distribución Espacial de la Morbi-mortalidad en Áreas Pequeñas). Escuela Andaluza de Salud Pública (Granada). Grup de Recerca en Estadística, Economia Aplicada i Salut (GRECS). Universitat de Girona (Girona))
- Atlas de mortalidad en áreas pequeñas en España, 1987-1995. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
- Atlas interactivo de mortalidad en Andalucía (AIMA - Escuela Andaluza de Salud Pública. Granada. Consejería de Salud de la Junta de Andalucía. Sevilla)
Tots aquests estudis (i molts altres) presenten dues diferències TANGIBLES respecte als que fa l'Observatori de la Salut-URV, i és que només es publiquen quan s'han finalitzat completament i que es poden consultar públicament, fins i tot a través d'Internet. Per tant, demanem al Dr. Guix que abans de fer públiques conclusions esbiaixades en determinats mitjans de comunicació locals mantingui la discreció sobre els estudis que s'estan realitzant (justament per garantir-ne la independència) i que un cop finalitzats posi en coneixement de la ciutadania la metodologia i resultats a través d'una publicació de prestigi en l'àmbit de l'epidemiologia i la salut pública (o com a mínim a la web del Departament de Salut).
Finalment, i en la línia de crítica constructiva cap a l'Agència de Protecció de la Salut de Tarragona, demanem al Dr. Guix que sigui prudent abans de fer afirmacions tan controvertides com dir que “el contaminant atmosfèric més perillós és el tabac”, ja que per començar el tabac no es cap contaminant atmosfèric (cal fer un ús apropiat del llenguatge científic) i per adobar-ho cal que demostri estadísticament que la relació causa-efecte entre tabac i mortalitat és superior a la relació causa-efecte entre determinats contaminants atmosfèrics i mortalitat.
Encoratgem, doncs, a que l'Agència de Protecció de la Salut faci públics tots els detalls de l'estudi (o estudis) fet per l'Observatori de la Salut-URV, o en el seu defecte que s'abstingui de confondre a la ciutadania amb declaracions que serien més pròpies d'un responsable de l'AEQT que d'un càrrec de l'administració pública sanitària. Ens agradaria que l'anunciat estudi sobre els efectes de la contaminació en nens es faci amb total transparència, rigor, objectivitat i sobretot, molt de respecte cap als ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona.
Nota de premsa GEPEC de l' 11 de març de 2010
La Plataforma Cel Net estem d' acord amb aquest escrit i per això us el volem fer arribar, ja que s' avé amb un dels nostres objectius principals: treballar per una informació verídica i real de les nostres administracions, per això creiem interessant difondre'l tant com sigui possible.