dimecres, 24 de febrer del 2016

CEL NET DENUNCIA LA MANCA D’IMPLICACIÓ PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Des de la Plataforma Cel Net denunciem que la indústria petroquímica del Camp de Tarragona segueix enverinant la població a través de les emissions no regulades de compostos cancerígens i teratògens. I remarquem que ho fa amb el vistiplau de les administracions públiques; les mateixes responsables de treballar per la salut de la població a la què representa.


El passat 22 de febrer, vam presentar a l’Ajuntament de Tarragona els resultats del segon estudi de la qualitat de l’aire realitzat al Morell (municipi veí del Polígon Nord del complex petroquímic de Tarragona) a càrrec del LCMA de la UPC i amb el finançament de l’Ajuntament del Morell. Aquests mostren petites millores en els índexs d’emissió de certs components tòxics, detectats ja en el primer estudi, i evidencien la capacitat de les empreses implicades d’autoregular-se davant el coneixement d’un control exhaustiu de la qualitat de l’aire. Tot i així, la problemàtica segueix vigent, amb índexs encara inadmissibles de compostos cancerígens com són el benzè i l’1-3 butadiè. I sobretot, la mancança evident d’un control exhaustiu i la falta d’implicació de l’Administració Pública en la resolució de la problemàtica de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona.

La majoria de les propostes aprovades per diferents Administracions no s’han arribat a complir mai. Denunciem que ni les mocions dels ajuntaments, ni les resolucions del Parlament, ni els objectius de la Taula Territorial, ni els estudis de la qualitat de l’aire tenen, avui en dia, continuïtat ni vigència. Tota la responsabilitat de l’Administració pública ha quedat retratada en un seguit d’accions fetes de cara la galeria, amb una clara intenció de silenciar la problemàtica i acontentar a la ciutadania, sense un contingut real de fons.

Els estudis de la qualitat de l’aire realitzats fins ara entorn del Polígon Nord i finançats pels Ajuntaments de les poblacions veïnes, han trobat moltes dificultats per continuar. No només per les evidents pressions que han rebut els alcaldes impulsors, sinó també per la manca de suport, econòmic i polític, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Així, a hores d’ara, només el municipi del Morell ha realitzat un segon estudi. Els altres tres ajuntaments implicats en la primera fase, Vilallonga del Camp (que ha mostrat compromís a fer-lo més endavant), Puigdelfí - Perafort i Constantí, n’han quedat al marge. Actualment, doncs, no hi ha dades reals dels contaminants detectats en el primer estudi en aquests municipis.

La situació no millora entorn del Polígon Sud. Les mocions per realitzar els estudis de la qualitat de l’aire van ser aprovades per unanimitat a l’Ajuntament de Tarragona i de la Canonja. Però el pas del temps remarca una immobilitat que evidencia la seva manca de voluntat política d’assumir el cost econòmic i polític dels estudis. L’Ajuntament de Tarragona, en el seu context d’indústria química i port comercial, va pressupostar només el 10% (30.000 €) del cost real de l’estudi a la ciutat. Paral·lelament, altres municipis afectats pels compostos contaminants del Polígon Sud, com Salou i Vila-Seca, ignoren la seva responsabilitat, fent bandera del seu desinterès per la salut de la població i el medi ambient.

Per altra banda, el 25 de març de l’any 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que deia:

-         Crear una Taula Territorial sobre la qualitat de l’aire i l’impacte de les emissions atmosfèriques procedents de la indústria petroquímica al Camp de Tarragona (...) amb l’objectiu d’intercanviar periòdicament informació sobre aquesta temàtica i sobre els efectes en la salut de la població de les esmentades emissions (...). Aquesta taula es reunirà de manera constitutiva el primer mes després de l’acord de la seva creació. La periodicitat de reunions la fixarà la mateixa Taula i no serà inferior a dos cops l’any. 
-         Donar a conèixer a la població general els resultats de l’estudi “Avaluació del risc per la salut per exposició a COV’s i PAH’s en l’atmosfera del Camp de Tarragona”.
-         Emprendre les accions necessàries per reduir els nivells d’1.3 butadiè i benzè, atès que es coneixen les fonts d’emissió i, per tant, les empreses responsables
-         Situar punts de control sobre l’1.3 butadiè en llocs representatius dels municipis del Morell, Puigdelfí i Perafort.
-         Iniciar els treballs que permetin la implementació a Catalunya de les legislacions existents en altres països de la UE que obliguin a les entitats d’inspecció identificar els compostos orgànics volàtils emesos per les activitats (famílies de compostos tòxics, carcinògens,...) tot estudiant el canvi de model de mínims a un altre on es disposi de la informació real i adequar el nivell de control en aquells municipis on tinguin les activitats amb més potencial a nivell emissor.

Quasi un any després, només s’ha celebrat una taula territorial, que va tenir lloc l’any 2015. No hi ha data establerta per la pròxima, ni existeix cap intercanvi d’informació al respecte tot i els múltiples intents de contacte per part de la Plataforma. Actualment, només Cel Net està publicant els resultats dels estudis que ha impulsat. Lluny d’iniciar cap tipus d’acció resolutiva de les múltiples pactades, com crear un nou portal de tramesa de dades i informes mediambientals, la Generalitat segueix amagant informació a la població. I, tot i que es sap que fa mesos que es van instal·lar captadors per avaluar els nivells d’1,3 butadiè, tampoc ha publicat cap dada referent a aquest ni a cap altra compost químic. La darrera actualització de la XEAC (Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya) és del 22 de juny del 2013. De la mateixa manera, no es coneix cap iniciativa per analitzar els 95 COV’s i 19 HAP’s, tal com es va pactar.

A hores d’ara, lluny de cap iniciativa tangible, els estudis epidemiològics i els canvis legislatius continuen sent una utopia, tot i ser un dels principals objectius de la creació de la taula. Només es té constància de la normativa de l’ 1 d’octubre de 2015 aplicada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, de la qual encara no se’n coneix d’una manera clara els nivells concrets d’emissió dels contaminants.

És vergonyós que una resolució aprovada per unanimitat per tots els grups polítics no s’acabi implementant. És indignant que cap parlamentari estigui pendent que s’acompleixi l’acord establert, i no en faci cap seguiment ni crítica. I és del tot inadmissible que les Administracions Públiques dels diferents municipis i la mateixa Generalitat, facin servir una Taula Territorial inexistent i nul·la per justificar les seves negligències, eludir les seves responsabilitats i camuflar la seva manca d’interès per la salut de la seva ciutadania i el seu territori.


Vall del Francolí, 24 de febrer del 2016