divendres, 10 d’octubre del 2014

RESULTATS DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE QUALITAT DE L’AIRE A LA VALL DEL FRANCOLÍ

El passat juny la Plataforma Cel Net va presentar al Morell en acte públic els resultats de l’estudi realitzat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya amb conveni amb els ajuntaments de Constantí , El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp firmat el juny del 2012. Durant un any i mig s'ha estudiat la qualitat de l'aire a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica de les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí en aquests municipis propers al complex petroquímic. 

L’estudi d’avaluació de la qualitat de l’aire al voltant del Polígon Nord de Tarragona, ha tret en evidència les mancances actuals que hi ha en el nostre país en quant a protecció de la qualitat de l’aire per a la salut de les persones.  Entre tots els contaminants detectats, s’ha observat la superació dels nivells de qualitat d’alguns compostos tòxics com el benzè al terme municipal de Constantí, l’ 1,3-butadiè al terme municipal del Morell o PM10 al Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí, declarats tots com a potencials cancerígens per organismes de referència com la Organització Mundial de la Salut o l’Agència de Protecció Ambiental Americana.

Aquests estudis demostraven que les anàlisis actuals de la Generalitat només controlen dos compostos orgànics volàtils (benzè i benzo(a) pirè) de tots els que emeten aquestes indústries. Actualment la Xarxa de Vigilància i Protecció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, únicament té instal·lats  tres punts de control al voltant  del Polígon Nord. En aquests, de tots els compostos orgànics volàtils (COVs) que es poden generar en aquest tipus d’activitats, únicament s’analitza el benzè, i en la majoria d’ocasions el valor acaba essent ‘’per determinar’’.  En l’estudi realitzat, s’han arribat a detectar fins a 160 COVs que diàriament respiren els veïns dels municipis afectats.Aquests resultats ens porten a criticar el control actual que s’està fent de la qualitat de l’aire de les zones urbanes i a exigir als responsables polítics que incrementin el control de les substàncies analitzades en les XVPCA, així com també les sancions imposades a les activitats responsables de la seva emissió.  No creiem just que els contaminants que s’analitzin en una zona rural siguin els mateixos d’una zona urbana situada al costat del polígon químic i petroquímic més gran del sud d’Europa, amb tot el risc que això comporta. Exigim també, un control real de les emissions difuses que es produeixen en certes activitats industrials, com és el cas del complex químic i petroquímic de Tarragona i un augment de la transparència en quant al control d’aquestes activitats. 

En les següents entrades podeu consultar el resum de l'estudi de Qualitat de l'Aire de la UPC. Cal especificar, però, que l'estudi va el·laborar un informe amb resultats específics per a cada municipi, si esteu interessades us podeu dirigir i preguntar a cada ajuntament. 

dijous, 3 de juliol del 2014

Plataforma Cel Net denuncia abocaments il·legals de peces d’asfalt

Plataforma Cel Net, plataforma per aturar el creixement de la industria contaminant a la Vall del Francolí, denuncia abocaments il·legals de peces d’asfalt en un punt de les obres de l’Autovia A-27 en el tram de Tarragona a El Morell.

Des de la Plataforma Cel Net denunciem que l’Empresa Arexmir SL ha estat abocant de manera il·legal grans peces d’asfalt en un punt de les obres de l’Autovia A-27 del tram Tarragona- El Morell en un terreny proper a la riera del terme del Morell. Les peces probablement provenen de les obres de la carretera d’El Rourell. Posteriorment, d’haver abocat els residus d’asfalt, les peces han estat tapades amb terra. 

Arexmir SL és una empresa subcontractada per FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) i responsable de l’obra de construcció de l’Autovia A-27. L'ACA (Agència Catalana de l’Aigua) havia autoritzant la creació d'un baixant, però encara no havia autoritzat al reompliment amb noves terres.

Denunciem les evidents conseqüències contaminants pel medi ambient que una acció d'aquestes característiques comporta i, tenint en compte que l'asfalt és un residu que s'ha de portar en una deixalleria controlada, tant la la Plataforma Cel Net com l'Ajuntament del Morell han efectuat la conseqüent denuncia a l'ACA.







dilluns, 9 de juny del 2014

Posicionament de la Plataforma Cel Net davant els resultats de l’estudi "Saps què respires? Estudi d'avaluació real de la qualitat de l'aire a la vall de francolí"


          Ja fa més de 40 anys que el complex petroquímic es va establir al Camp de Tarragona. Des de llavors, els i les habitants de les poblacions properes hem conviscut per força amb una indústria més gran que els propis pobles. No es pot negar que el complex ha aportat una riquesa i creixement econòmic de la qual s’han beneficiat la majoria de les poblacions i a la qual ens hem acomodat sense masses reticències. Ha estat aquesta mateixa comoditat la que ens ha portat a acceptar amb tota naturalitat i sense cap tipus de perspectiva crítica el deteriorament del nostre paisatge, de les nostres condicions de vida i salut, la modificació de les nostres fonts de treball i la convivència diària amb la contaminació.
Durant molt de temps s’ha condemnat la zona a un “setge informatiu”. El silenci, la manipulació i l’evasió de responsabilitats han estat la resposta que s’ha donat des de les institucions públiques i les mateixes empreses davant les contínues agressions contaminants de la indústria cap a la població i el territori. La informació en relació als episodis de contaminació produïts per les empreses del complex petroquímic, i la seva posterior difusió, no han estat mai a l’abast de la població. El  seu tractament, interessat i opac, ha generat confusió i desprotecció als afectats. Aquest  constant i continuat  “setge informatiu" es fa palès en la manca de dades i rigor dels registres de control d’immissions de contaminants de la Generalitat com en les justificacions evasives que exposen les empreses del complex davant els repetitius episodis alarmants. Per això és necessari exigir la creació d’un “equip de control dels compostos contaminants” efectiu, objectiu i transparent que només pot ser extern a les empreses implicades.
Aquest estudi no va en contra de ningú, sinó a favor de tothom. Els resultats volen ser un punt de partida per tal que la ciutadania, les institucions públiques i les empreses privades es comprometin a col·laborar amb un únic objectiu comú: el de millorar les condicions de vida, salut i treball de les poblacions properes al complex petroquímic. Treballar per al present significa treballar per a les generacions futures i per la conservació del nostre territori. Celebrem que els ajuntaments del Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí hagin fet, finalment, un pas per trencar la desinformació i l’opacitat davant la contaminació atmosfèrica produïda per la indústria petroquímica a les poblacions de la Vall del Francolí. De la mateixa manera, lamentem la no participació d’altres ajuntaments de poblacions especialment afectades.
L’estudi presentat va més enllà del mer anàlisi de la qualitat real de l’aire a la Vall del Francolí. Posa de manifest les mancances actuals que presenta el nostre país en quant a la protecció i control de les emissions contaminants i a les mesures de prevenció i protecció enfront dels seus efectes en la salut de la població i el medi. Denunciem que els interessos econòmics de les grans empreses passin per davant dels interessos de la població i de la construcció d’un entorn de sostenibilitat ecològica i social.
L’estudi s’ha contextualitzat en la qualitat de l’aire i les immissions atmosfèriques. Som conscients que la falta de control i informació resulta extrapolable a altres tipus de contaminació que afecten i condicionen el benestar de la població. Exigim, així, un control transparent, rigorós i real sobre tots els contaminants sòlids, líquids, lumínics i acústics als que estem sotmesos.
Les evidències reflectides en els resultats de l’estudi fan indispensable demanar un canvi normatiu i dels criteris d’avaluació de la qualitat de l’aire, que passa per incloure tots aquells compostos químics potencialment nocius per a la salut i el medi ambient, amb estàndards de qualitat reconeguts a nivell internacional. Així mateix, demanem que s’accepti, s’estudiï i s’assenyali públicament la relació causa efecte entre els diferents compostos contaminants i els seus efectes en la salut i el medi.
Igualment, ens és inevitable interpretar els resultats d’aquest estudi dins d’una realitat molt més àmplia. Actualment, pel que fa al medi ambient, estem vivint una nova època on conceptes com globalització, escalfament global, desertització, canvi climàtic o guerres de l’aigua ja no són paraules buides de sentit, sinó la realitat del dia a dia. En l’àmbit de la salut les malalties cròniques, els càncers, els problemes respiratoris, les al·lèrgies i les intoleràncies estan a l’ordre del dia. I pel que fa a l’economia, el vell discurs que contraposava el concepte d’ocupació amb els de salut i medi ambient, ja no serveix. Preocupar-se del medi ambient i de la salut no significa anar en contra del treball i l’economia. Ans el contrari, qui es fa càrrec dels costos mèdics dels danys produïts per aquest tipus de contaminats? Qui es fa càrrec dels danys morals i emocionals que aquestes malalties comporten als familiars dels afectats? Qui pagarà els costos del que implica l’escalfament global del planeta? I els costos derivats de la desertització del nostre país? Qui es farà càrrec de la cada cop més evident manca d’aigua?
Necessitem una nova forma d’entendre la productivitat i el benefici: cal començar a pensar en una economia del bé comú, i aquestes grans indústries tenen un paper més que rellevant en aquest nou futur. Ara, més que mai, es fa necessari retrobar la col·laboració entre institucions públiques, ciutadania i grans empreses per tal que tots els agents implicats puguin millorar la situació actual. Cal que retrobem una certa confiança mútua i, finalment, una nova forma de col·laboració per tal de millorar la situació.
 S’ha de tenir en compte que  som les mateixes persones que juguem el paper de treballadores de les empreses, les que també formem part de les poblacions que conviuen amb aquestes.
Per això hem de ser partícips i responsables de tot allò que ens afecta: ja no són temps de girar la vista cap a una altra banda, la situació actual no ens ho permet. Cal que les institucions públiques recordin que el centre del sistema que volem són la vida i les persones i que, per tant, el seu deure és vetllar pels interessos de la població. La indústria i les grans empreses multinacionals no poden viure d’esquena a la societat i al medi ambient.
En un moment en què grans empreses de diversos sectors industrials ja estan promovent mesures de desenvolupament per a la sostenibilitat, demanem a les empreses implicades que més enllà d’actuacions de responsabilitat social i mediambiental corporativa, accelerin els seus esforços per eliminar al màxim les emissions contaminants. Els projectes de R+D+I són fonamentals per canviar de paradigma cap una economia sostenible, així com simples mesures de millor gestió, com per exemple el què està passant aquests mateixos mesos coincidint amb l’estudi on s’estan registrant menors nivells d’immissions en determinats compostos. Aquesta reconversió s’anticipa obligada per garantir el manteniment en un futur mitjà dels llocs de treball tan anhelats per tothom.
Tot i així, aquesta reducció dels episodis de pudors no pot negar l’evident existència d’importants fugues que perjudiquen greument la nostra salut i el nostre entorn. És molt preocupant, doncs, escoltar frases com: “no està tan malament” o “no n’hi ha per tant”, quan en algunes poblacions la concentració mitjana de 24h de benzè ha arribat a 1 microgram/m3, essent el llindar òptim de 5 micrograms/m3, o el d’1,3 butadiè a 122 micrograms /m3, sent el límit de qualitat a 11μg/m3, és a dir, 10 vegades per sobre de l’establert.

Per tot això, des de la Plataforma Cel Net reclamem:
1.      Fer extensiu aquest estudi a altres poblacions properes al complex petroquímic.
2.      Reduir immediatament de les emissions localitzades i difuses dels compostos químics detectats en aquest estudi que sobrepassen els estàndards de qualitat de l’aire així com la incorporació i el control dels que encara no figuren en la Xarxa de Vigilància de Prevenció de la Contaminació (XVPC) de la Generalitat de Catalunya.
3.      Demanar la regulació d’ aquells contaminants que actualment no es contemplen en els programes d'avaluació de la contaminació i que a nivell internacional se'n coneixen límits de qualitat.
4.      La creació d’un equip de control, extern i transparent. Això implica una nova forma de control:
a.      Que no es limiti només a controlar la contaminació atmosfèrica i aposti per controlar també la contaminació del sòl i de l’aigua, així com també la contaminació acústica i lumínica.
b.      Que aposti per la transparència i l’exhaustivitat dels resultats, amb exposició pública i continuada dels mateixos.
c.      Que es reubiquin les casetes de control de la Generalitat, seguint els criteris exposats en aquest estudi.
5.      Fer palesa la responsabilitat que té la Generalitat de Catalunya i altres òrgans de l’administració pública en el control i la regulació de la contaminació.
6.      Investigar sobre els efectes de les emissions atmosfèriques en la salut de la població al Camp de Tarragona.
7.      Que el conjunt de les Empreses Químiques del Camp de Tarragona assumeixin la responsabilitat que els pertoca, agafant un paper d’implicació activa, positiu i constructiu en la protecció del medi ambient i la salut de la població. Situant-se, així, en una nova forma de producció del segle XXI, la denominada “economia verda”.
8.      Que els costos dels futurs controls i les anàlisis recaiguin sobre les mateixes empreses que desenvolupen la seva activitat en el territori i que, en definitiva, són els responsables de la contaminació.

Des de la Plataforma Cel Net hem apostat i seguirem recorrent el camí de lluita pacífica que ja fa anys vàrem iniciar des de les poblacions de la Vall del Francolí. Un camí de defensa del nostre territori i la nostra salut que aposta per construir una sostenibilitat social i local oposada al creixement del complex petroquímic i a la falta de control i regulació de les seves emissions contaminants. 

Plataforma Cel Net. Vall del Francolí, 6 de juny de 2014

dilluns, 26 de maig del 2014

Saps què respires?


Plataforma Cel Net us convida a la presentació dels resultats de l'estudi: "SAPS QUÈ RESPIRES? ESTUDI D'AVALUACIÓ REAL DE LA QUALITAT DE L'AIRE A LA VALL DE FRANCOLÍ"

L'estudi és fruit d'un conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i els Ajuntaments de Constantí, El Morell, Perafort - Puigdelfí i Vilallonga del Camp i ha estat impulsat per la Plataforma Cel Net amb el suport del Gepec i La Canonja 3. Durant un any i mig s'ha estudiat la qualitat de l'aire a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica de les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí en els municipis propers al complex petroquímic (El Morell, Vilallonga, Perafort-Puigdelfí i Constantí). 

L'acte tindrà lloc el divendres 6 de juny a les 8 del vespre al Teatre-Auditori del Centre Cultural del Morell, anirà a càrrec de la Plataforma Cel Net i hi participaran els investigadors del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya, responsables de l'estudi. 

Serà aquest dia que es faran públics els resultats que indiquen que les emissions atmosfèriques de la zona estan per sobre dels criteris establerts de qualitat. Donat que els resultats són prou alarmants (ja que es tracta de productes cancerigens i tòxics per la salut), tenint en compte l'augment de la preocupació ciutadana i veient que és una temàtica que ens afecta a moltes poblacions del Camp de Tarragona, creiem que és necessària fer una crida a la participació de diferents col·lectius i  moviments del territori.

De la mateixa manera, la invitació de l'acte s'ha fet extensa tant a empreses del complex petroquímic AEQT, com al departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ajuntaments de la zona i partits polítics. L'objectiu final de la Plataforma Ce Net és el treball conjunt  amb tots els agents implicats per cercar solucions que garanteixin un sistema permanent de control i la millora de la qualitat de l'aire que respirem al Camp de Tarragona. 

Us hi esperem a totes i tots! 

VÍDEO: